Anna Montero. Va nàixer a Logronyo l’any 1954, de pares valencians (és filla del filòsof Fernando Montero). Amb 5 anys va instal·lar-se a València, on va estudiar a l’Alliance Française, rebent així una formació que marcaria la seua vida des del punt de vista cultural i professional. Va estudiar batxillerat a l’institut Sant Vicent Ferrer de València i, més tard, Filologia francesa a la Universitat d’aquesta ciutat.
Com a escriptora, ha publicat poesia, traduccions del francès (de poesia i prosa) i articles d’opinió i ressenyes. Poemes seus figuren a diverses antologies i han estat traduïts a l’espanyol, al francès, a l’anglès, a l’italià, a l’alemany i al rus.
Ha rebut els premis Rosa Leveroni de poesia 2007, Ausiàs March de poesia 2010, Premi de la Crítica, de poesia, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2010.
S’inicià en el món de la poesia amb l’obra polsim de lluna (1983), gènere que continuà amb els volums arbres de l’exili (1987), la meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004), el pes de la llum (2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006) i teranyines (2010, premi Ausiàs Marc i Premi nacional de la crítica 2010) i on cels camins s’esborren (1018)
Anna Montero explica que la poesia l’ha dotada d’uns ulls que miren com mai no ho haurien fet sense ella. Segons l’autora, la poesia proposa respostes que són, al seu torn, preguntes que rellancen el discurs en múltiples direccions. Al poeta, al lector li correspon agafar una via o una altra, anar i tornar pels camins que se li obrin.
