Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, escriptor i periodista. Doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València, ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura.

Col·labora setmanalment a la revista El Temps amb articles sobre ciència i literatura, i als diaris El País i La Vanguardia. Part dels seus articles han estat aplegats en els reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Com a novel·lista escriu una trilogia sobre la il·lustració francesa, amb els títols Les confidències del Comte de Buffon(1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; i El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla. El 2007 rep el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 és guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de Lucreci. La sega (2015), novel·la amb què guanya els premis de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella, suposa un canvi de registre en l’obra narrativa de l’autor, que passa de les novel·les d’idees anteriors, a una novel·la que reflexiona sobre la violència i la impunitat en la llarga nit del franquisme.

-Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l’AELC

Manuel Forcano (Barcelona, 1968) és poeta i professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona. La seva poesia, d’herència classicista i alhora d’una gran actualitat, ha estat molt ben considerada per la crítica per destil·lar una senzillesa que no defuig la complexitat dels conceptes ni els referents cultes. A partir de l’inicial Les mans descalces (1993) basteix una obra premiada en nombroses ocasions, amb el Josep M. López Picó, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba o el Miquel de Palol de poesia, entre d’altres.

El seu coneixement de les llengües semítiques l’ha convertit en un traductor constant, sobretot de poesia. Cal destacar les versions d’obres de Iehuda Amikhai i de Pinkhas Sadé. Amb el llibre de Iehuda Amikhai, Clavats a la carn del món, va guanyar el Premi Cavall Verd de Traducció 2002 atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. 

Ha publicat els llibres de poesia Corint, premi Jocs Florals de Barcelona, 2000, Com un persa, que va merèixer el Premi Internacional Tívoli Europa Giovanni 2002, entre altres.

– Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l’AELC –

Anna Montero. Va nàixer a Logronyo l’any 1954, de pares valencians (és filla del filòsof Fernando Montero). Amb 5 anys va instal·lar-se a València, on va estudiar a l’Alliance Française, rebent així una formació que marcaria la seua vida des del punt de vista cultural i professional. Va estudiar batxillerat a l’institut Sant Vicent Ferrer de València i, més tard, Filologia francesa a la Universitat d’aquesta ciutat. 

Com a escriptora, ha publicat poesia, traduccions del francès (de poesia i prosa) i articles d’opinió i ressenyes. Poemes seus figuren a diverses antologies i han estat traduïts a l’espanyol, al francès, a l’anglès, a l’italià, a l’alemany  i al rus.

Ha rebut els premis Rosa Leveroni de poesia 2007, Ausiàs March de poesia 2010, Premi de la Crítica, de poesia, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2010.

S’inicià en el món de la poesia amb l’obra polsim de lluna (1983), gènere que continuà amb els volums arbres de l’exili (1987), la meitat fosca (1994), com si tornés d’enlloc (1999), serenitat de cercles (2004), el pes de la llum (2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006) i teranyines (2010, premi Ausiàs Marc i Premi nacional de la crítica 2010) i on cels camins s’esborren (1018)

Anna Montero explica que la poesia l’ha dotada d’uns ulls que miren com mai no ho haurien fet sense ella. Segons l’autora, la poesia proposa respostes que són, al seu torn, preguntes que rellancen el discurs en múltiples direccions. Al poeta, al lector li correspon agafar una via o una altra, anar i tornar pels camins que se li obrin.

Vicent Alonso. Nascut a Godella (L’Horta), és llicenciat en Filosofia i Doctor en Filologia Catalana.

Ha estat professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València fins al curs 2007-2008.

Poeta, assagista i traductor, ha rebut el premi de poesia Ausiàs March, el d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, el de la crítica Serra d’Or, el Qwerty de Barcelona TV i el Ciutat de Barcelona.

És autor de diversos llibres de poemes (Vel de claredats, Albes d’enlloc, Ritme de clepsidra, Cercles de la mirada, Del clam de Jasó, En l’aspre vent del nou món, Vinces) i d’assaig literari (Les paraules i els dies, Cròniques interessades, A manera de tascó. Notes sobre literatura, que recullen articles diversos sobre literatura i sobre l’actualitat cultural. Ha publicat també fins ara dos volums dels seu dietari: Trajecte circular i Sobre una neu invisible.

Com a traductor ha publicat versions de Baudelaire (Petits poemes en prosa, Els paradisos artificials, El meu cor al descobert), Tristan Tzara (L’home aproximatiu) i els tres volums de Michel de Montaigne (Assaigs I, II i III).

Ha fundat i dirigit revistes com Daina o Caràcters i ha publicat articles d’opinió i comentaris de literatura en diversos mitjans: El Temps, Levante-Emv, Serra d’Or, Avui, La Vanguardia, El País…) alguns dels quals han estat recollits en llibres. Actualment publica una article quinzenal sobre llibres en el diario.es (https://www.eldiario.es/cv/val/la_llanterna/)

Més informació: www.vicentalonso.com